Què és ser independent? És potser ser autosuficient? En quin sentints pot ser autosuficient? Tot plegat des d'aqui se'm fa extrany pensar en aquesta independencia com unicament una autosuficiencia. Ens agradi o no estem lligats a tantes i tantes coses que aquesta independència es com una mentida que ens volem autoimposar per dir que ens hem fet grans que em fa riure. No vull ser independent ni autosuficient, m'agrada dependre de les petites coses del quotidià, dels petits detalls que la rutina ens dona, una seguretat que certament fa imposible aquesta independencia. Poder anar al bar a veure el partit de futbol (o simplement anar al bar per estar una estona amb els amics mentre per la tele fan el partit?), sortir a fer una cervesa als bars del poble, anar a comprar te on saps que t'agrada... son petites coses que et fan dependent. Cert que depens d'allo al que et vols lligar, o simplement el lligams que s'han creat amb el temps, pero es cert que hi son, i que desfer-te'n d'ells no es tant fàcil com volem creure.
Des d'aqui les coses suposo que és veuen diferent, certament, les coses tenen un altre caire des de la distancia i la soledat, tot és extrany i tot es diferent, ni millor ni pitjor, simplement un altre ritme, un altre aire al qual t'hi has de tornar a fer, has de tornar a crear aquests lligams, una certa "rutina" (o digueu-li com vulgueu) que porta temps, que porta coneixer gent i llocs, habituar-te a allò que no coneixes per tornar a crear aquesta dependencia de la qual en som tots una mica esclaus. No es fàcil crear-los (qui ha dit que ho sigui), ni tampoc es instantani, per tant suposo que tampoc es gens fàcil "trencar" amb els que tens fets. Quan dic trencar no vol dir oblidar, ni de bon troç, simplement es que totes aquestes petites coses que ja tens per ma deixen de ser-ho, tendes, carrers, amics que veus cada setmana, gent que et creues pel carrer i saludes simplement perque porteu tota la vida vivint al mateix lloc i s'ha creat un cert lligam ... Independent? Ningú no és 100% independent, sempre (i quan dic sempre suposo que és sempre) crees dependencies amb gent, llocs, hàbits...
Des d'aqui les coses suposo que és veuen diferent, certament, les coses tenen un altre caire des de la distancia i la soledat, tot és extrany i tot es diferent, ni millor ni pitjor, simplement un altre ritme, un altre aire al qual t'hi has de tornar a fer, has de tornar a crear aquests lligams, una certa "rutina" (o digueu-li com vulgueu) que porta temps, que porta coneixer gent i llocs, habituar-te a allò que no coneixes per tornar a crear aquesta dependencia de la qual en som tots una mica esclaus. No es fàcil crear-los (qui ha dit que ho sigui), ni tampoc es instantani, per tant suposo que tampoc es gens fàcil "trencar" amb els que tens fets. Quan dic trencar no vol dir oblidar, ni de bon troç, simplement es que totes aquestes petites coses que ja tens per ma deixen de ser-ho, tendes, carrers, amics que veus cada setmana, gent que et creues pel carrer i saludes simplement perque porteu tota la vida vivint al mateix lloc i s'ha creat un cert lligam ... Independent? Ningú no és 100% independent, sempre (i quan dic sempre suposo que és sempre) crees dependencies amb gent, llocs, hàbits...