Fa nomes un mes i mig que estic aqui i ja em sembla una eternitat. Suposo que des de casa aquest temps és poc, però des d'aqui aquest temps és més que una eternitat.
Quan cada dia treballes entre 10 i 11 hores, quan arribes a casa i l'unic que tens ganes de fer és no res, que sembla que nomes visquis per treballar, i això em repateja, em molesta massa. Per que? Doncs perque potser la feina no es el que m'esperava, perque esta lluny de tot allò que t'estimes es complicat, perque aquesta illa no te "vida", no te entitats que es moguin pels "pobles", li falta quelcom que em faci sentir que val la pena, que l'esforç no es en va, perque ja tinc molt clar que treballar a un zoo se que no serà una opció de futur per mi, es una feina poc agradable, més enllà del que veu la gent quan hi va, ja que el 99% del teu temps te'l passes netejant o bé tallant peix (en el meu cas ja que els lleons marins menjen peix).
Enyoro treballar amb nens (amb tot el que crema això), enyoro els seus somriures i els seus crits, el moviment constant, els crits de seu i menja-t'ho tot, vull tornar a sentir l'energia que em transmeten, ja que els lleons marins no em transmeten res d'això i menys amb la gent amb la que treballo (l'Almudena es salva).
A més hi ha una persona que m'ha dit que haig d'acceptar que la meva felicitat esta a Catalanya, al Baix Llobregat, a Olesa de Montserrat, allà on esta la meva gent...i els animals que siguin lliures!
