Llençant els records


Avui es un d’aquells dies que et poses a fer neteja de calaixos i caixes, plens de records i de bons moments, petites coses que et fan somriure. Que passa quan fas neteja? Doncs que has de triar quins records vols guardar i quins decideixes llençar. Son decisions un tant extranyes, no crec que per ningú sigui fàcil, tot i així, avui m’he decidit a fer-ho. La pitjor part ha sigut llençar una capsa que un dia de Sant Jordi em van deixar a la porta de casa. Aquesta capsa tenia un dels regals més bonics que m’han fet mai: era una capsa de música amb forma de tronc d’arbre (just quan esta tocant a terra que se li veuen algunes arrels), amb una petita porta que hi posa “El follet”. Quan l’obries sonava la cançó del Follet de Gossos. Fa anys que es va espatllar però mai he tingut valor per llençar-la, fins avui. Abans de decidir-me l’he obert, he mirat cada detall, tot i que el misteriós regal ja no hi sigui allà el record del moment d’obrir-la i escoltar per primer cop com sonava seguirà en mi... qui sap?

2 comentarios:

  Alan

18 de febrero de 2008, 12:04

Es complicat llençar els records. Si. Sobretot perque el record no es a l'objete tot i que l'objecte ens ho fa recordar. Que curiós.

Si més no un regal espectacular. Segur que no s'oblida.

;)

  Borjilla

18 de febrero de 2008, 12:55

Un dia em van dir que en aquesta vida hem de triar amb les coses i les persones que ens quedem. Algunes passen, altres es perden, altres ens acompanyanen, però lo important és que aquest camí el fem amb la gent i les coses realment importants.
Un petó molt fort!